El PSUC va ser més que un partit: va transcendir els esquemes de l’organització comunistaclàssica i ha acabat nodrint de quadres tots els partits de l’espectre català fi ns als nostresdies. Tanta va ser la infl uència del PSUC, que va ser considerat un perill geoestratègic pelsguardians del neoliberalisme. La CIA va contribuir a liquidar-lo. Als anys 60, l’afi liació aCCOO i al Sindicat Democràtic d’Estudiants li va donar molta força. I des del 1968, amb lacondemna de la invasió soviètica de Txecoslovàquia i amb la participació en l’Assemblea deCatalunya, va esdevenir un partit transversal. L’any 1990, Antoni Batista va viatjar als EUAdarrere la història del xèrif Wyatt Earp, però s’hi va trobar el complot de la CIA contra elPSUC. Anys després, l’assassinat d’un agent de la CIA a Barcelona li’n va donar les claus.Tot el que es diu en aquest llibre és veritat, però una veritat no sempre coneguda. A migcamí de la crònica personal i el periodisme literari, el llibre d’Antoni Batista es llegeix comuna novel·la.
