Una història emotiva i intensa que explora la capacitat de les relacions humanes per curar les ferides més profundes en el camí cap a la llibertat. «Vaig obrir la capsa de Pandora, i em vaig maleir els ossos durant molt de temps per haver-ho fet, però la meva intuïció em deia que sota de tota aquella merda hi havia alguna cosa que mestava perdent i que em pertanyia». Quan la Lis és mare, sobliga a dir adeu a una part fosca del seu passat. En una carta que escriu al seu pare busca tancar una etapa dolorosa marcada per les ferides que ell mateix li ha deixat. A través daquesta carta i de petits fragments de la vida de la Lis, descobrim la seva força, però també la de la seva mare i la de la seva germana petita, totes tres atrapades en una situació límit i abusiva. En aquest camí dacceptació, lamor emergeix com un suport vital per a la Lis per deixar enrere les ombres del passat i donar veu al silenci.
