Els humans hauríem d’assilvestrar-nos. Però això no va pas de viure dalt dels arbres, sinó de canviar la nostra mirada. Assilvestrar-se no consisteix a deixar de rentar-se ni a ajuntar-se amb una bandada d’elefants. Els éssers humans no cacem com els dingos, ni brostegem com els cérvols, ni descomponem la matèria orgànica com els voltors. Tampoc som capaços de fertilitzar la Terra de la manera en què ho fan els escarabats o els cucs de terra. Assilvestrar-nos implica canviar els nostres hàbits per permetre que la naturalesa salvatge floreixi i realitzi aquestes funcions que garanteixen la vida que ens rodeja i la nostra pròpia.
