El 18 de novembre de 1905 se celebra al Frontó Comtal de Barcelona un sopar multitudinari que commemora el triomf de la Lliga Regionalista en les últimes eleccions. L'àpat es coneixerà com el «Banquet de la Victòria». El 23 de novembre, el setmanari catalanista i humorístic ¡Cu-Cut! parla del Banquet i publica un acudit que ironitza sobre els militars i la paraula «victòria». La nit del 25 de novembre, desenes d'oficials de l'exèrcit assalten i saquegen els locals de ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, diari vinculat ideològicament a la Lliga. El govern, lluny de castigar els assaltants, suspèn les garanties constitucionals a Barcelona i prepara una llei segons la qual un delicte podrà ser jutjat per via militar si atempta contra «l'essència patriòtica de l'Estat». Aquesta dita «Llei de Jurisdiccions» farà que distintes tendències del catalanisme polític s'apleguin a «Solidaritat Catalana», una coalició que obtindrà importants victòries electorals. Vol aquest llibre rememorar aquell seguit d'esdeveniments en el seu centenari, i remarcar que el “Banquet de la Victòria” i els “Fets de ¡Cu-Cut!” són els desencadenants d'una absurda reacció militarista i, alhora, d'un fort moviment catalanista, únic per la seva capacitat congregadora i exemplar pel seu esforç unitari.
