Un retorn al temps que desapareix, i a l'idealisme de la joventut que ens fa creure en un món millor. Un cant a la memòria i a la llibertat.
En Ricard viatja a París amb l'esperança de retrobar-hi un vell amic que el redimeixi del desconcert i la convulsió que l'ofega a la Barcelona del 2017. Més de trenta anys enrere, hi van anar junts fugint d'una Transició que suposava la renúncia als seus ideals, i allà van conèixer filòsofs d'esquerres, artistes bohemis i revolucionaris de cafè, que, com ells, lluitaven amb la força de la paraula per transformar el món. Per això, quan el destí els va separar i en Ricard va tornar a Barcelona, les inseguretats personals van aflorar en els dos amics. I els anys, el record de la misteriosa Jane i els viaranys per on ha portat la vida a tots els personatges, fan que en Ricard s'adoni que l'únic temps vàlid és el passat, que ens conforma la memòria, enfront d'un present que mor en ell mateix i d'un futur que no existeix fins que no s'esvaeix. Distingida amb el premi Roc Boronat, Els bons dies és un homenatge bell i sincer a les revolucions frustrades que tothom té, a les preguntes sense resposta, i una reivindicació de la memòria com a autèntic instrument de transformació social.
«Cada dia era una vida, i no hi havia demà ni futur fins que no arribava. Era l'única possibilitat d'ajornar el naufragi, i durant uns mesos vam fer de París la metàfora d'una utopia que sabíem irreal. Però havíem de volar mentre fos possible. La caiguda arribaria igual, creia jo. Ell, potser no.»
