La jove Ístina Mavet està ingressada en un hospital mental. Pocimporta el que hagi fet per arribar-hi perquè, un cop dins, ja no ésconsiderada una persona; ara és un ésser sense drets, sense dignitat;es converteix en un número sotmès a l'estricta jerarquia del centre,en la qual els doctors són déus indiferents i les infermeres els seusdespietats braços executors. La que havia estat una dona ara és unésser aïllat, desemparat davant el deliri i el maltractament, sotal'amenaça constant de la temuda tortura de l'electroxoc i de lasolució final de la lobotomia cerebral.Publicat el 1961, Janet Frame va començar a escriure Cares enmig del'aigua per recomanació del seu psiquiatre, com unes memòries del seutraumàtic pas per diversos manicomis de Nova Zelanda, però aviat lahistòria se li va escapar de les mans i, navegant en la ficció, es vaconvertir en el clàssic inoblidable que és avui, i ella enl'escriptora neozelandesa més important.
