«Aquesta història del diari AVUI està escrita en primer persona del plural, amb el testimoni de qui escriu i de moltes altres persones que van treballar-hi, que el van dirigir o que hi van posar diners.
També hi ha hores d'hemeroteca a Ca l'Ardiaca i la reinterpretació d'alguns dels papers vells que ha sabut guardar Montserrat Rius. Però el gruix és testimoni oral.
I com que està basat en la memòria i en les vivències de les persones, potser trobareu que és subjectiu. Massa apassionat. Doncs sí, i què?
Els periodistes fa segles que reflexionem sobre l'objectivitat i la subjectivitat i els seus límits, i encara no n'hem tret l'aigua clara. El cert és que he amagat el pudor sota la tartera del Pedraforca i he escrit el que m'ha semblat. Sense gaires autocensures. Ja n'he patit prou al llarg de la meva vida professional.» Maria Favà Compta
