Com podem aconseguir que un nen -i, més endavant, un
adolescent- sigui capaç d'estar-se quiet observant amb calma
el seu voltant, capaç d'esperar abans de tenir, capaç de pensar,
amb motivació per aprendre sense por de l'esforç?
Avui dia, els nens creixen en un entorn cada vegada més frenètic
i exigent, que, d'una banda, ha fet que la tasca d'educar
sigui més complexa, i, de l'altra, els ha allunyat de les coses
essencials. De cara al seu èxit en el futur, creiem que és necessari
programar-los per a un munt d'activitats, que els aparten
de l'oci de sempre, del joc lliure, de la naturalesa, del silenci,
de la bellesa. La seva vida s'ha convertit en una veritable
cursa per saltar etapes, cosa que els allunya cada vegada més
de la seva naturalesa. Hi ha molts nens que s'estan perdent
el millor de la vida: descobrir el món, endinsar-se en la realitat.
Un soroll ensordidor emmudeix les seves preguntes,
les pantalles amb les seves imatges estridents els saturen els
sentits i interrompen el seu aprenentatge lent de totes les
coses meravelloses que haurien de descobrir per primer cop.
Educar en l'admiració és replantejar l'aprenentatge com si fos
un viatge que neix a l'interior de la persona, una aventura
meravellosa facilitada per una consideració profunda del que
reclama la naturalesa del nen, com ara el respecte de la seva
innocència, els seus ritmes, el seu sentit del misteri i la seva set
de bellesa.
