Pensar l'escola d'avui és imaginar l'educació del futur. Aquesta és, potser, l'única certesa que ens dispensa Enric Prats en aquestes notes plenes d'interrogants i provocacions. Si ens quedem clavats en una educació del passat, no satisfem les necessitats i els anhels de les criatures d'avui; com tampoc no ho fem si eduquem només pensant en el present efímer. L'escola ha de ser un espai de reconversió de les inquietuds personals en compromisos col·lectius. Educar per al futur és educar en la incertesa. I això ens obliga a un estadi d'alerta permanent. Decidir avui sobre l'acollida d'immigrants, sobre la transició a les energies renovables o sobre compartir el saber són decisions pedagògiques perquè tenen voluntat educadora. Defineixen un model de societat i defineixen el que volem ser. Al capdavall, l'escola importa.
