L'estiu de 1940 Vigata i tot Itàlia han entrat en guerra. De sobte, enmig de l'entusiasme bèl·lic, reapareix Micheli Ragusano, després de cinc anys desterrat per «difamador sistemàtic del gloriós règim feixista». Tan bon punt arriba, Ragusano fa una pregunta misteriosa sobre un tal Antonio Cannizzaro al venerable Emanuele Persico, un vell quasi centenari. Davant d'això, l'ancià s'esvera tant que cau mort. Mentre es resol què ha passat, neix la proposta de dedicar un carrer en homenatge a Persico, «caigut per la causa feixista». Però la revisió del seu passat revelarà que el seu full de serveis no és tan impecable com semblava.
Andrea Camilleri ens convida així a un divertidíssim exercici de revisió històrica, d'homenatges pòstums i de reaccions oportunistes gens allunyat de nosaltres a pesar del temps transcorregut. Sobre tot això reflexiona, en un epíleg escrit a propòsit per a aquesta edició, el novel·lista Juli Alandes.
