Una novel·la sobre la frustració que molts de catalans senten després del Procés. Per l'autor de La casa de foc (Premi Proa de novel·la i Premi Llibreter).Després d'una vida dedicada a l'ensenyament, dos professors de secundària la Marina i en Carles celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s'interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys, tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i s'encaren al desengany que viuen ells i el país. Les relacions amb altres professors, pares d'alumnes, veïns i fins i tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat, però no poden evitar mirar-se al mirall. Volien fer història i la història els ha passat per sobre. Francesc Serés recull el batec humà de l'independentisme en una novel·la valenta, de lectura obligada. «La novel·la de Serés és un acte d'honestedat. És atrevir-se a dir el que d'altres callen. És retreure als polítics la seva irresponsabilitat. És un exercici de llibertat i de valentia. El que no resulta fàcil, i encara menys a
