Un dia de març del 1969, la Jane Mixer, que aleshores tenia vint-i-tres anys, anava cap a casa els seus pares per dir-los que es casava; a través del butlletí del campus universitari on estudiava Dret shavia posat en contacte amb un desconegut per viatjar junts en cotxe. Van trobar el seu cos lendemà al matí, lhavien estrangulada i li havien disparat dos trets al cap. Sis dones més havien estat assassinades i la policia va assumir que la Jane també havia estat víctima dun suposat assassí en sèrie condemnat al cap de poc. Amb tot, el cas de la Jane, oficialment, havia quedat sense resoldre, i Maggie Nelson va créixer perseguida per la possibilitat que lassassí de la germana de la seva mare encara fos lliure. Al cap de tres dècades, just quan Nelson estava a punt de publicar un llibre de poemes sobre la mort de la seva tia, i en una coincidència quasi extraordinària, una prova dADN va portar a larrest dun nou sospitós, fet que va provocar la reobertura del cas i el judici brutal i estrany que va seguir, i que va encendre encara més linterès de Maggie Nelson per aquell crim. Però Les parts vermelles és molt més que un cas real dassassinat, investigació i judici: en aquesta història, Maggie Nelson hi trena també el testimoni duna infantesa i una joventut marcades per la pèrdua, la mort, el misteri i la traïció, i desgrana les conseqüències, tant personals com polítiques, de lobsessió col·lectiva amb la mort violenta de dones.
