Ramon Berenguer IV (1113/14-1162), comte de Barcelona i príncep d'Aragó. La biografia d'aquest sobirà català del segle XII, sorprenentment, encara estava per fer. Ramon Berenguer IV és sens dubte un dels homenots més remarcables de la història dels catalans: el fundador de l'estat català medieval compartit amb els aragonesos (la Corona Aragonum et Cataloniae) i el conqueridor de les ciutats de Tortosa i Lleida, amb les quals va deixar gairebé perfilats els límits geogràfics de la Catalunya estricta, és a dir, el Principat, incloses les terres nord-catalanes de la Cerdanya, el Conflent, el Vallespir, i fins i tot les occitàniques de la Fenolleda, el Perapertusès i el Donasà.
Ramon Berenguer IV fou un governant singular, que va assolir uns èxits polítics sense precedents en la seva nissaga i que va maldar per reconstruir l'ordre públic que s'havia afeblit en la centúria anterior. La compilació dels Usatges de Barcelona (vers 1150), tradicionalment atribuïda al seu avi Ramon Berenguer I, seria conseqüència de l'anhel del «príncep» Ramon Berenguer IV per dotar Catalunya -la unió dels seus comtats patrimonials- d'una estructura estatal sòlida. Fou ben bé un triomfador, perquè va reeixir en les seves ambicions polítiques i militars; en conseqüència, la Catalunya -encara no dita oficialment així- que va deixar al seu fill, Alfons I, dista molt de la que va heretar del seu pare Ramon Berenguer III.
En aquest llibre el lector viatjarà per la vida i el regnat de la persona, potser, més determinant en la formació de Catalunya i també d'Aragó. Tant és així, que el seu emblema personal s'ha convertit en símbol inequívoc (la senyera d'or i gules) dels territoris on la seva nissaga va regnar, a bastament utilitzat en banderes i armories fins avui.
