He acabat de remenar el sac dels records amb el bon humor d un vell que no s hi veu, que no pot escriure, però que encara té prou taruta per no enrabiar-se amb ningú i anar a la seva. De vell puc dir que tornes a tenir la mirada d un carallot que començava a jugar a futbol. N he ballades de totes, bones i males; a la vida m han burxat, però no puc dir que m hi hagi avorrit. Sóc capellà, he tingut la sort de no estar ficat en el món clerical, de manera que mai no he fet la punyeta al bisbe i m he pogut donar a la gent. Ara, així de gran, tot allò que m ha passat és vist des d un somriure gairebé divertit. Acubillat pel rector que em va inspirar mossèn Tronxo, el poble de Gósol m ha fet seu i em reca no ser prou llest per jugar-ha la botifarra. Déu m ha protegit i sa Mare se m ha fet bressol.
