Des del racó de Fontibre fins a l'illa de Buda -travessant Cantàbria, Castella, la Rioja, Navarra, l'Aragó i Catalunya-, Espinàs fa viure al lector un viatge que és una experiència tan original com apassionant. Seguir tot l'Ebre, des del naixement fins al mar, sense perdre l'aigua de vista. Això és el que va fer Josep M. Espinàs l'any 1961. Va renunciar al cotxe, perquè les carreteres l'haurien allunyat del riu. Va llogar un Velosolex francès de quarta mà, quan encara no s'havien imposat els ciclomotors. Aquella primitiva màquina li havia de permetre circular pels camins riberencs de l'Ebre. Aquesta era la teoria. En la pràctica, Espinàs es va trobar que l'Ebre passava sovint encaixonat entre serres abruptes, els caminets no existien, el motoret fallava i havia d'empènyer la màquina costes amunt. Aquestes pàgines són la narració d'aquella aventura única. I, alhora, el testimoni viscut i sorprenent d'una època, d'unes aldees i d'una gent que, des de la perspectiva actual, dibuixen un món que ja sembla gairebé de ficció. La narració està il·lustrada amb fotografies de l'autor, que evoquen suggestivament aquell temps.
