Malgrat haver encetat una prometedora carrera professional, laprotagonista d'aquest llibre ha quedat inesperadament a l'atur. Senseparella ni fills i a mitja trentena, es veu abocada a tornar a casadels pares, desorientada. Indagar en la història familiar pot ser unabona manera de preguntar-se què era exactament allò que la vida lihavia promès. Tanmateix, l'exercici memorístic li revelarà molt més:en la contemplació dels records ?lluny de ser evocats en tant querefugi, fugida o temptació estètica? hi aflorarà la veritat nua de lavida. Una veritat servida per Llucia Ramis «amb la passió del'arqueòleg, la precisió del restaurador i una llum diferent,íntimament relacionada amb l'amor», com va dir-ne José CarlosLlop.A mig camí entre la crònica generacional i el llibre dememòries, les històries que s'encadenen a Tot allò que una tardamorí amb les bicicletes ?publicada originalment el 2013 irecuperada aquí en una edició revisada per l'autora? perfilen un relat íntim que esdevé una gran novel·la sobre la família.
