46 CARTES QUE EXPRESSEN 24 HORES DE FEBRE, DUBTE I DESESPERACIÓ AMOROSA. «ENS TROBEM DAVANT D'UNA AUTÈNTICA NOVEL·LA PSICOLÒGICA DESENVOLUPADA MAGISTRALMENT; TAL VEGADA PER AIXÒ LA REEDICIÓ DEL LLIBRE A FRANÇA EL 2007 ES CONVERTÍ EN UN BEST-SELLER I SE'N VENGUEREN QUASI CENT MIL EXEMPLARS.» (DEL «PRÒLEG» DE CARME RIERA) LA NOVEL·LA QUE VA INSPIRAR STEPHAN ZWEIG Corre l'any 1814. A la sortida de l'òpera, la nostra heroïna veu desaparèixer el seu amant dins d'una calessa acompanyat d'una altra dona... Al llarg de les vint-i-quatre hores que seguiran a aquest esdeveniment, una eternitat, escriu quaranta-sis cartes que reflecteixen el remolí d'emocions que li oprimeixen el cor, a poc a poc esquinçat per la gelosia, l'amor i la desesperació. Quaranta-sis cartes que expressen, en una llengua d'un refinament i una precisió inaudites, l'exasperació amorosa i la violència de sentiments nascuts, en definitiva, d'un malentès... Veritable joia en miniatura ?fins ara inèdita tant en català com en castellà?, aquesta novel·la epistolar va ser publicada l'any 1824 i es va presentar com una exploració sobre la gelosia i les seves angoixes. Traducció d'Anna Casassas. Pròleg de Carme Riera. «La proesa consisteix a analitzar la passió en carn viva i mantenir alhora una mirada incisiva... Visiblement, el gran escriptor austríac Stefan Zweig es va inspirar en aquesta novel·la per escriure _Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona..._ Tornem doncs a l'original. És una benedicció.» (Jacques-Pierre Amette, _Le Point_) «És exquisida, extrema. És l'amor boig, furiós, en la seva expressió més bella.» (Delphine Peras, _L'Express_)
