La selecció dels cinquanta poemes catalans que s?han de llegir, rellegir, aprendre de memòria i ensenyar.
?Aprendre un text, un poema, de memòria, és un acte d?amor. Oferim la nostra ment, el nostre esperit, la nostra ànima, a un altre cos, un cos estrany, i això ho fem, en el fons, per amor. Un amor que dóna plaer, evidentment; un amor que ens enriqueix, també; un amor que ens fa companyia, és clar; però un amor al qual ens donem, al qual donem una part del millor que tenim. I així els tex tos, els poemes, apresos de memòria acaben sent sang que vivifica el nostre llenguatge i algunes de les seves formes acaben sent imperatius morals de la nostra conducta. (...) Ens aprenem un poema perquè ens fascina, perquè ens sedueix, i perquè la seva forma ens pugui amarar el cervell i quedar-s?hi per sempre? del pròleg de Narcís Comadira
