Atrapats en la guerra fratricida entre Atenes i Esparta, que s'allarga indefinidament per raó de la política corrupta de dirigents i militars -els quals prefereixen fer durar la farsa bèl·lica com més temps millor per seguir cobrant els seus sous elevats-, els pagesos atenesos malden per sobreviure dins les muralles de la ciutat un cop han perdut els camps i les collites a mans dels enemics. Un d'aquests pagesos, el sorneguer Diceòpolis, decideix acordar ell tot sol la pau amb Esparta com a simple particular, i fa veure als seus conciutadans -i a tots nosaltres- la ineptitud i la hipocresia dels governants, que massa sovint ens volen fer beure a galet
