Després de l'èxit de la trilogia Claus i Lucas, Amsterdam recupera la novel·la més autobiogràfica d'Agota Kristof.
Avui la roda torna a girar: llevar-se a les cinc, pujar a l'autobús, fitxar a la fàbrica, engegar la màquina, començar a perforar. Un forat i un altre i un altre. Potser demà serà diferent. Potser apareixerà la Line, la dona en qui en Sandor Lester somia des que va fugir del seu país per venir a aquesta ciutat estranya. Llavors, el futur serà possible: en Sandor esdevindrà un gran escriptor, signarà llibres amb el nom de Tobias Horvath i mai més tornarà a sentir la desídia d'aquest present buit, ni el turment d'un passat cruel.
Un matí, en Sandor veu la Line a l'autobús. No el somni idealitzat, sinó la Line en carn i ossos, com un fantasma de la infantesa retornat per posar a prova els anhels i les esperances que alimentaven en Sandor.
Breu i sec com un cop de puny, Ahir és un retrat poètic i torbador de la vida en la solitud de l'exili i el pas del temps que escombra els somnis. Un cop més, la narrativa gèlida i precisa d'Agota Kristof s'arrapa a la nostra ànima amb la persistència d'una ferida profunda.
Aquesta novel·la breu d'Agota Kristof és tan bellament desesperançada que et fa tenir esperança en la bellesa, en la literatura i, fins i tot malgrat tot, en la vida. Eva Piquer
