Quan Espanya perd les colònies d'ultramar, l'exèrcit cau en el pou del desprestigi. Sense gestes imperials a exhibir, l'Estat es gira cap endins i fa bandera de la unitat. Inventa enemics, crea un marc jurídic d'excepció i forja institucions amb vocació repressora. El bé comú és substituït per la raó d'Estat, que és defensada, si convé, des dels angles morts del sistema. El franquisme ho accentua i la mort del dictador no ho atura, perquè les elits espanyoles es reciclen i continuen tenint el poder en una democràcia de baixa qualitat. D'aquesta manera, el marc jurídic queda en mans d'institucions receloses amb el sistema de drets i llibertats de la Constitució. Els assassinats de J. F. Kennedy i d'Aldo Moro, el Watergate i certes pràctiques de la Rússia de Putin han estat explicades a partir de l'existència d'un poder que opera en la penombra de les institucions. També l'anomenada Operació Catalunya, el Catalangate, les declaracions de l'exministre Barrionuevo sobre els GAL i tot allò relacionat amb l'excomissari Villarejo acrediten l'existència d'un poder a les clavegueres de l'Estat. La descripció d'un Est
