Josep Maria de Sagarra (Barcelona 1894-1961) considerava que el teatre -que tant estimava- havia de ser un somni que parlés de la vida i ennoblís la realitat de les coses viscudes amb el seu encís irreal.
En la dècada de 1930 Sagarra va iniciar la seva etapa més creativa i original, estroncada violentament per l'esclat de la guerra civil. Són d'aquest període obres com L'Hostal de la Glòria, La Rambla de les folristes o El Cafè de la Marina (1933), que constitueix la demostració més clara de l'habilitat poètica de l'autor i, també, de la seva capacitat de reflectir ambients, personatges i la riquesa de la llengua popular.
