La majoria de les dites i refranys que coneixem fan referència al món de pagès dabans i és relacionen amb les feines, les creences, el temps i la natura en general. I és que la nostra cultura, la saviesa popular, hi té les arrels ben fondes en aquest món perquè, sovint, quan anem enrere en larbre genealògic hi trobarem un pagès entre els avantpassats. Som hereus daquesta manera dexplicar-se el món lligada a la terra. Refranys, proverbis, dites, aforismes, adagis totes aquestes maneres de dir dús popular, contenen un ensenyament. Són el resultat dun mètode dassaig-error, de molts anys i molts segles, de generacions i generacions dobservació de la natura i del comportament humà. Tal com els coneixem fan una funció didàctica i de memòria, densenyar, aprendre i recordar consells, dadvertir sobre virtuts i defectes, condemnar accions, o, fins i tot, fer-se un bon tip de riure. Aquestes maneres de dir són ben vives encara, tal i com ens asseguren els informadors que encara avui mantenen viva aquesta cultura ancestral. Una cultura que forma part de la seva parla, del seu viure diari i de la seva forma dexplicar-se el món.
