La poesia de Teresa Colom produeix un gran impacte en el lector pel caràcter íntim i narratiu dels seus poemes, per la combinació del realisme quotidià amb la fuga fantàstica, i per la delicadesa amb què aborda qüestions punyents, com ara la família, la mort i la bogeria.
Mai mhavies ofert paraules tan sentides
com aquelles mans amb què estrenyies les meves,
privat de la parla.
Va caldre, papa, que tu fossis fill
i jo mare
perquè lesfera del rellotge xuclés números i agulles
i li mostrés a la consciència un altre cercle.
