«Que potser voleu un gat? En tinc una bona colla de preciosos i no sé què fer-ne. Si no els vol ningú els hauré de matar». Així de sobte i sense pensar-ho gaire un bon dia la parella protagonista de la novel·la acull un gat, el Núvol. Conviure-hi permet al narrador ser espectador de la seva vida, del naixement a la mort. A poc a poc aquesta nova convivència fa que tot es relativitzi: el valor del temps, les emocions, la possibilitat de comunicar-se, d'estimar
Fins que el narrador s'adona que el gat també
l'observa, i que ho fa amb un aire de dignitat. És aleshores quan la vida animal se li imposa com un miracle. D'aquí ve El darrer dia, i d'abandonar una casa on s'ha viscut força temps.
I de rellegir Txékhov.
Et pots arribar a estimar un gat com si fos una persona? Jordi Coca novel·la la vida d'un gat.
