La mare es disposa a donar el menjar al seu fill mentre el distreu amb una joguina. Aconsegueix que se'n mengi alguna cullerada, i de sobte, el nen posa en marxa el seu pla estratègic contra l'excés de menjar: la primera línia de defensa consisteix a tancar la boca i girar el cap. Així i tot, la mare preocupada insisteix amb la cullera. Aquesta situació, més pròpia d'un camp de batalla que d'una activitat quotidiana, il·lustra amb humor la tesi central d'aquest llibre: la manca de gana és un problema d'equilibri entre el que un nen menja i el que la seva mare espera que mengi. Mai se l'ha d'obligar.
