L'Arxibald camina amb la seva autoestima per terra perquè no sap jugar bé al tennis i pensa que no serveix per a res. La seva mare li demostrarà que si troba el que de veritat li agrada fer, ho aconseguirà i sentirà que serveix per a molt.
Per explicar-li això, la mare porta l'Arxibald a fer una passejada. Li fa veure que un ocell serveix encara que no pugui nedar, que una papallona serveix encara que no pugui cantar i que una pomera serveix encara que no pugui volar. La clau està a trobar el que un desitja fer i a lluitar per fer-ho bé.
L'Arxibald llavors cerca i recerca què és el que de veritat li agrada. Cuinar? Ballar? Disparar fletxes?... Fins que per fi ho troba. Malgrat això, encara li queda molta feina i moments de desànim per vèncer. Un dia, a la fi, s'asseu al piano i emociona a tots amb la seva música.
Un llibre més de la saga de l'Arxibald, un nen afortunat perquè té pares sensibles, savis i molt afectuosos que l'escolten, parlen amb ell, li donen suport i hi són per al que necessiti. Un àlbum poètic, profund, amb tocs d'humor, ideal perquè els nens trobin la seva veritable passió, el seu talent, i aprenguin a estimar-se i valorar-se pel que són.
