«Sandro, obre els ulls! No hi sobreviuràs ni mitja hora; mai no has sortit dels passadissos emmoquetats de les biblioteques i les aules climatitzades. Els viatges formen la joventut va dir ell mentre obria la porta. Si et refies de les dites, pensa en aquesta. Una dita brasilera... En Sandro es va aturar però no es va girar. El rector va fer una pausa, per retenir-lo encara més.
