Dues germanes nascudes en una illa amb menys de mil habitants, una mare lluitadora i un pare hedonista, una àvia partisana, un noi ensalvatgit. La Teresa, la filla petita, mirarà de fugir per trobar el seu lloc al món, però amb l'illa haurà de tornar inevitablement a passar-hi comptes, de la mateixa manera que ho haurà de fer amb el distanciament de la seva fascinant germana, amb les històries polítiques que no ha viscut o amb la nostàlgia del llarg estiu que va ser la seva infantesa.
Un relat de quatre dècades que té com a centre geogràfic, polític i sentimental l'illa del Giglio. Un lloc aparentment paradisíac i allunyat de la resta del món, però que esdevé punt de partida i d'arribada de fets que marquen una història familiar i, al mateix temps, la història d'un país.
Entre novella de formació, nissaga familiar o paràbola sobre els darrers anys d'Itàlia, la novella de Lorenza Pieri és un llibre intens i lluminós, en què la llengua té la força magnètica de la natura salvatge i del mar en què s'inspira.
