Lautor ens acosta a la realitat dels catalans de fa mil anys que acudien als tribunals per resoldre tota mena de conflictes (sobre béns, drets, dominis, accés a la terra, llibertat, fiscalitat, preu just, homicidi, adulteri, moneda falsa ). I ens informa duna justícia que, malgrat que estava en mans dels poderosos, era pública i no deixava els febles desemparats. Els tribunals eren presidits sovint pels comtes, que es consideraven garants del dret i la justícia, i que es declaraven compromesos amb la missió d¿administrar justícia i fer-ho rectament. Els jutges neren els principals artífexs, però en les audiències estaven flanquejats dhomes bons, que en part havien de ser veïns prominents dels llocs on se celebraven els judicis. Aquests homes bons formaven una mena de jurats populars la missió dels quals era donar fe del bon procedir dels tribunals.
