"L'estret camí de l'interior", el darrer diari de viatge de Matsuo Bash? (1644-1694), és considerat un dels cims de la literatura japonesa clàssica. Passatges en prosa com els referits a Matsushima, Hiraizumi o Kisakata, o el que serveix per introduir l'obra són presents a totes les antologies, i els nombrosos haikus inserits al llarg del text exemplifiquen perfectament per què l'autor és considerat el primer dels quatre grans mestres d'aquesta forma.
Fruit, a pesar de la brevetat, de quatre o cinc anys de treball, el diari narra cinquanta-tres dies d'un viatge que portà Bash? a les províncies septentrionals del Japó durant l'estiu i la tardor de 1689, amb l'objectiu de visitar els indrets famosos que els autors del passat, principalment monjos itinerants com Saigy?, havien cantat a la seva poesia. Així, el viatge esdevé un recorregut de forta càrrega espiritual en què Bash?, seguint la seva màxima de no imitar els clàssics sinó buscar el mateix que van buscar ells, dialoga amb els poetes que l'havien precedit.
Per bé que escrit en prosa, el text està estructurat a la manera d'un poema en
