Quan el 1936 una multitud de revolucionaris va assaltar el Palau Episcopal, Irurita va fugir disfressat per la porta del darrere i va viure ocult durant quatre mesos a pocs metres del Palau de la Generalitat. Allà va ser descobert casualment per una patrulla de revolucionaris, davant la qual es va identificar com a capellà, tot ocultant la seva condició de prelat. Detingut i portat a una presó clandestina, segons la versió oficial, va ser traslladat a un poble proper i afusellat a la tàpia del cementiri.
Acabada la guerra, un cadàver trobat en una fossa comuna va ser identificat com el del bisbe i portat en processó solemne fins a la catedral de Barcelona on, per ordre de Franco, va ser enterrat amb honors de general.
No obstant això, aquesta investigació acredita que va estar empresonat en diverses presons durant la guerra i que es va intentar, repetidament, intercanviar-lo per detinguts en poder del bàndol franquista. Alguns testimonis asseguren haver-lo vist amb vida dos dies després de l'entrada dels nacionals' a Barcelona.
El llibre aporta, en primícia, la informació sobre el seu destí final.
