El Papa Francesc ha captivat l'atenció de persones de diferent procedència, no només de catòlics convençuts. A l'autor li va passar el mateix: primer van ser els seus gestos allò que va captivar-lo; la seva proximitat, després també les paraules i, finalment, les seves accions.
Aquest assaig es proposa abordar el disc dur del pensament del Papa Francesc, explorar el significat del seus discursos, dibuixar el fil conductor de la seva argumentació. Per a fer-ho, l'autor ha identificat un conjunt de paraules clau (key words) que, al llarg de les seves aparicions públiques, reapareixen amb certa constància i n'ha intentat aclarir el seu sentit.
El pensament del Papa Francesc és un pensament viu i dinàmic, per això tota descripció del mateix ha de ser interpretada en clau provisional. És per aquest motiu que l'autor es proposa estudiar els eixos del seu pensament, però assenyalant les coincidències i afinitats amb el seu magisteri anterior a ser elegit bisbe de Roma.
