Un cant a les dones que a través del seu comportament lliure van començar a obrir portes a les noves generacions.
La Carmina és una dona gran, independent, amb caràcter, que estima la vida i viu com vol. Malgrat que és gran no pensa en la mort. Però el metge li comunica que té càncer i que li queda poc temps de vida. Que la poden ajudar i que, com que viu sola, la poden fins i tot ingressar si aquesta és la seva voluntat. La Carmina s'hi nega en rodó i a partir d'aquí farà front com podrà a les seves darreres setmanes de vida. I és aleshores, en el moment de posar en ordre papers, tirar trastos i fer testament, que pensa que podria deixar gravades -ja no té forces per escriure- les seves memòries per a les nebodes. La Carmina les vol sorprendre. No tenen ni idea del que amaga la joventut de la seva tieta. A partir d'aquí comença un seguit de records que gravarà i on deixarà constància d'un gran amor, uns records de joventut de postguerra amb la seva mare vídua i empresària (un personatge capital en la seva vida) i un retrat de la Barcelona de Porcioles. En definitiva, dibuixarà la vida d'una dona determinada a viure en plenitud i amb llibertat, tot i que amb discreció per allunyar-se de les murmuracions.
Gemma Lienas recupera de manera immillorable la Barcelona dels anys cinquanta i retrata l'actual, en un viatge perfecte que ens mostra la transformació de la ciutat i la seva gent.
