Qui sen recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit destiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se nha sabut mai més res. Lúnic, una notícia lendemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat sen recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador daquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No shi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria dalguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió duns fets inoblidables, uns dies de la vida dun poble a lestiu, dun nen obedient i enamoradís i duna nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació dun gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
