Al llarg de la redacció d'aquesta novel·la he intentat ser fidel a la veritat històrica de l'època que reflecteixo en aquestes pàgines i a tots els detalls que tenen relació amb la història de Mary Shelley i el que va passar a Suïssa, a la Villa Diodati, el 1816, l'«any sense estiu». Malgrat això, en un parell de coses m'he pres la llibertat de canviar la realitat, per necessitats narratives: a l'Ingolstadt actual no hi ha facultat de Medicina ni n'hi ha hagut des de finals del segle XVIII, la Germandat de la Rosa no ha existit mai, mentre que l'Orde dels Illuminati, fundada pel professor Adam Weishaupt, sí que va existir. El comtat i el castell de Hohenfels també són una invenció meva, tot i que la família von Kürsinger, de Salzburg, no només va existir, sinó que són avantpassats del meu marit i, per tant, també dels meus dos fills. La novel·la de Mary Shelley Frankenstein o El Prometeu modern, considerada la fundadora del gènere de la ciència-ficció i del terror, va ser una de les meves primeres lectures a l'època de la meva adolescència i l'he rellegit diverses vegades des de llavors. Quan s'acostava el 200 aniversari de la seva publicació, vaig sentir la necessitat de dedicar-li un homenatge a una dona tan moderna i valenta, filla de Mary Wollstonecraft, la primera feminista declarada. Tot i que no considero Mary Shelley la meva mestra en l'aspecte literari, sí que em sento en deute amb ella pel camí que ens va obrir a tots els escriptors del fantàstic, però sobretot a les dones escriptores. En aquest sentit em considero filla de Mary Shelley i m'agrada la idea de col·locar-me en la tradició que ella va començar i que fa dos-cents anys que dona fruits.
