La pianista i compositora Clara Peya s'estrena com a autora a la col·lecció «Contraveu» d'aquesta tardor. Il·lustrat per Wara de Ormaechea «Liti és una necessitat.
Liti és una rutina.
És una cicatriu mal curada, un buit que està buit.
És aquell gest vulnerable que et permet seguir remant en aquest sòrdid imperi.
Liti és negre.
Liti és blanc.
Un cop de puny a la "normalitat".
Liti és 88.
Liti és trobar a faltar la melodia i saber que sense ella les meves paraules estan incompletes. Liti també és una barana. Com ho són les carícies i les arrels mullades. Com ho és la fusta i les mans en dansa. Les simfonies que tornen i els ulls que tenen ales. Liti és saber que no estem soles.»
