El Llibre de Sent Soví, compost a mitjan segle XIV, és el text culinari més antic conservat en català; és, per tant, una obra cabdal de la literatura gastronòmica catalana i un testimoni de primer ordre sobre la cuina que es feia als territoris de lantiga Corona dAragó. Les receptes que conté aquest document excepcional traslladen el lector a una cultura culinària que li és alhora distant, perquè és anterior a larribada dAmèrica de productes tan comuns a la cuina catalana actual com el tomàquet, la patata o el pebrot, i propera, perquè presenta ja alguns procediments i ingredients encara vigents, amb plats tan característics com les picades o els sofregits. Aquesta obra gastronòmica, que en la versió de lúnic manuscrit que ens lha llegada té un total de setanta-dues receptes, és fruit duna complexa tradició manuscrita, amb múltiples còpies i lectors que hi anaren deixant la seva empremta.
Gràcies al fet que aquesta obra serví de font dobres gastronòmiques posteriors, com el Llibre de totes maneres de potatges o el Llibre daparellar de menjar, és possible recuperar receptes de la tradició sentsovinesca que no presenta la versió conservada del Llibre de Sent Soví, que incorpora, al seu torn, nous plats daltres procedències. La complexa transmissió textual de lobra permet de fer un recorregut per levolució de la cultura gastronòmica als territoris de lantiga Corona dAragó. Els receptaris medievals que hem conservat en català, com el Llibre de Sent Soví, presenten trets equiparables a la resta de loccident europeu.