Stefan Zweig, la veu de tota una època.
«No perdem el temps, perquè el temps no va al nostre favor sinó a la nostra contra. En una época en què reina el sentit, no ens recolzem en el sòlid intel·lecte i abandonem la vana creença humanista que en un món ple d'armes i ple de desconfiança mútua es pugui aconseguir alguna cosa amb paraules.»
Missatges d'un món oblidat recull per primer cop en la nostra llengua deu textos de procedencia diversa -articles, assajos, conferències-, que l'autor va escriure entre els anys 1914 i 1940. Alguns d'aquests textos esdevenen en records punyents d'un món que tocava la seva fi, davant l'avanç inevitable de la barbàrie de la guerra. No obstant això, en aquells anys de foscor, alienació i por que van enfosquir el vell continent durant la primera meitat de segle xx, alguns, com Stefan Zweig, van alçar la seva veu a favor de la concòrdia i la unitat, rebutjant el sectarisme i el fanatisme dels totalitarismes i nacionalismes exacerbats que es van estendre per Europa en una espiral de violència sense parangó.
Una reflexió molt actual sobre Europa d'una de les grans veus del segle xx.
