«No parlaràs mai un bon català». Joan Mena recorda la professora queli va llançar, amb menyspreu, aquest vaticini que no s'ha acabatcomplint. La seva família va arribar a Catalunya els anys seixanta,com tantes d'altres, anhelant un futur millor. Des de la pròpiaexperiència personal, aquest professor de filologia, ara enexcedència, fa una sentida defensa del model d'immersió lingüísticacom a eina de cohesió social, d'integració cultural i de garantia pera la igualtat d'oportunitats. «Quan he defensat el model lingüístic de l'escola pública de Catalunya des de la tribuna del Congrés delsDiputats he notat la mirada rancuniosa de la dreta espanyola perquè el meu perfil desmunta les seves fal·làcies. Soc castellanoparlant idefenso la immersió lingüística perquè a qui més beneficia és apersones com jo. No soc independentista i vull una Espanyaplurinacional i plurilingüe. La meva experiència vital rebat el seurelat contrari a un model que ens fa ser una societat millor. Pretencdesfer tant la sentència judicial que avantposa els criteris políticsals pedagògics, com la sentència que em va fer aquella professora quan
