La temptació d’escriure com un altre autor -en una llengua i un estil manllevats- és tan antiga com l'autoria individual i els primers èxits literaris. Es parodia per riure, per criticar, per exposar idees oposades a les del text o l'autor que es pren com a referència, de vegades s'imita per admiració i, sobretot, per jugar: com una demostració d'habilitat i com un joc d'intel·ligència.
