El protagonista d'aquesta història no només viu amb intensitat una dilatada època que va des de l'època elisabetiana fins als nostres dies, sinó que es converteix, a la meitat de la novel·la, en la protagonista. L'agilitat amb què l'autora sap trenar aquest joc d'enginy és una mostra excel·lent d'un sentit de l'humor que poques vegades associem a la personalitat de Virginia Woolf, però que aquí es manifesta en tota la seva felicitat.
