"Hi ha alguns sectors que acusen sovint Unió Democràtica i els seus dirigents d'exercir l'ambigüitat com a màxima política. Seria el partit, ras i curt, de l'anticompromís. Recomano al lector que es llegeixi amb atenció els articles del seu màxim dirigent. Hi ha poca ambigüitat -la justa que exigeix el sentit comú-, hi ha matisos, sí, però també hi ha convenciments, estratègia i il·lusió.Duran i Lleida amaga poques vegades el cap sota l'ala del conformisme i el possibilisme. [...] Practica la seva opció, que és l'opció d'Unió Democràtica. Però ho fa amb una honestedat personal a prova de catecismes. La realitat és canviant, i en aquestes dues darreres dècades, potser excessivament. El president del comitè de govern d'Unió Democràtica l'aborda sense complexos, l'analitza, la comenta i, una mica més enllà. No es resisteix a voler corregir-la quan la troba injusta."Fragment del Pròleg del llibre La política a diari.
