Escrit amb tendresa i una gran vivacitat, Si aquest carrer fos meu és una passejada per les vint-i-dues adreces on l'autora ha viscut fins avui. Així, Stefanie Kremser s'endinsa en la narració autobiogràfica per traçar la memòria de les arribades i els comiats que ha experimentat al llarg dels anys en cinc països diferents, entre les Amèriques i Europa. A través de la seva mirada curiosa, esmolada i alhora introspectiva, aquest llibre de les adreces també dibuixa el mosaic d'una experiència multimigratòria, cosmopolita i tanmateix plena de contradiccions socials, polítiques, culturals i biogràfiques, i convida el lector a reflexionar sobre la qüestió de qui es pot ser, quan no s'és d'un lloc concret i definit.
«Potser l'única cosa que tant a Gierath com a São Paulo s'assemblava era l'aparició sobtada del venedor de gelats. A Gierath passava pel carrer amb una furgoneta adaptada com a gelateria ambulant, anunciant la seva presència amb una sèrie de campanades agudes; a São Paulo passava a peu pels carrers, empenyent un petit carro de dues rodes i fent servir un clàxon de mà per avisar-nos. Els sabors i les formes dels gelats eren diferents cremosos i amb cucurutxo a Alemanya; afruitats i amb pal al Brasil, però la sorpresa era la mateixa: la màgia de l'inesperat en una època sense calendaris. És com si els venedors de gelats dels dos hemisferis formessin el parèntesi on viu el record d'un temps que, ple de contrastos en mons incompatibles, serà per sempre un de sol: la infantesa amb la seva dolça ignorància.»
Stefanie Kremser va néixer a Düsseldorf, Alemanya, el 1967, i va créixer amb la seva família germano-boliviana a São Paulo, al Brasil. Va estudiar cinema documental a Munic i ha estrenat diverses pel·lícules com a guionista. També és autora de tres novel·les, totes traduïdes al català: Postal de Copacabana (Club Editor, 2007), Carrer dels oblidats (Empúries, 2012) i, també publicada a Edicions de 1984, El dia que vaig aprendre a volar (2016). Des del 2003, viu a Barcelona.
