Quan la Nadine, amb vuit anys, va abandonar el Líban per ser adoptada per un matrimoni de Barcelona, va decidir refugiar-se en el seu món de records i en l'escriptura per tal d'assimilar la nova realitat.
Ara que voreja els quaranta, el que més desitja és tenir un fill. Fa quatre anys que amb l'Èric, el seu company, se sotmeten a anàlisis, proves i tractaments de fertilitat, però l'embaràs no arriba i la relació de parella es degrada dia a dia.
Sembla que la Nadine ha arribat al final d'una etapa. Passar els dies rere una monotonia apàtica, amagar-se en els seus versos i continuar ancorada en el passat és una fórmula que ha esdevingut obsoleta.
