Contemplatiu i asserenat, el doctor Jordi Rubió escriu Història de la meva vida. Teoria i praxi de la psiquiatria sofrológica des de l'oasi deliciós que emergeix, sempre, entre l'assaig i l'autobiografia. Rubió escriu des de la veritat, la seva, viscuda i patida com cap altra. A la manera dels romàntics, la seva escriptura gravita entre l'anècdota particular -la pròpia malaltia- i la categoria universal -la psiquiatria sofrològica. Gràcies a un estil amè i no per això menys detallat, el lector entra a la vida de l'autor-narrador, entre la malaltia i el tractament, i fa el salt, de la mà de l'expert, a un apassionant estudi de la disciplina, la sofrologia, la ciència de la consciència humana, un art de viure i una filosofia existencial. La consciència és l'organització del nostre ésser, objecte i subjecte a la vegada. Com a art de viure, és la recerca de la pau, de la calma, de la tranquil·litat, de la serenor interior i de l'harmonia física, mental i espiritual, tan anhelada en aquest segle hiperactiu.
