Una novel·la profundament optimista, viva, palpable, que es va enroscant a poc a poc entorn del lector fins a endur-se'l mar endins.«Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran... Una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és l'infinit.» La Joana és una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de la platja amb un tractor després d'haver deixat enrere una feina de prestigi i responsabilitat. A més de dibuixar figures a la sorra i de trobar-hi objectes perduts, es passa llargues hores pensant en la seva història vital i en el sentit de l'existència. Totes aquestes reflexions les deixarà escrites per explicar el món a la seva filla de set anys, la Maria. Amb la remor del mar i la memòria de fons, la Joana recull en aquest quadern històries molt diverses: converses surrealistes amb el seu home, en Jofre; la correspondència amb la seva amiga Lenka, que va conèixer vint anys enrere quan totes dues eren d'Erasmus a Anglaterra; els diaris de la nona, l'àvia morta; contes plens de tendresa... i molts d'altres retalls que completen aquest calidoscopi vital. «A
