Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.«La vida de les dones era molt esclava aquí dalt. Hi havia dones que no ho aguantaven, que no podien més. Es rebel·laven contra l'home. No, això mai. Dona aixecada, dona perduda. Pobre home, pobra casa, pobres tots. Quin món d'ànimes perdudes. Pobra mare». Una dona en crisi s'instal·la en una casa a les muntanyes amb l'esperança de poder refer-se escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s'ajuden, i així serà acollida per una família després d'una vivència colpidora. La importància de dir les coses, la necessitat d'escoltar i d'explicar, l'empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l'escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d'amor a la vida en les valls altes del Pirineu. La novel·la més intimista de Iolanda Batallé, un gran salt literari de l'autora.
