Manual per a dones de fer feines és una tria dels millors contes de Lucia Berlin. Els relats, sempre autobiogràfics, constitueixen un retrat de les angoixes de l'autora, que va tenir una vida convulsa i complicada, i que es descrivia a ella mateixa com a "alcohòlica, neuròtica i fràgil". Cada conte és una mirada lúcida sobre la fragilitat humana, i tots ells destil·len una comprensió fondíssima del caràcter femení: són feministes sense intenció, per dir-ho d'alguna manera, perquè copsen magistralment les febleses, fortaleses i particularitats de l'experiència emocional femenina, la tendència a la vergonya paralitzadora i al menyspreu autodestructiu, sense impostures ni pretensions i sense caure mai en la frivolitat ni en el desig buit de transgredir, i recorrent sempre al sentit de l'humor. El conjunt és d'una autenticitat i una candidesa desarmants, altament seductores; malgrat que els contes tracten sovint temes dolorosos i pertorbadors, com l'addicció a l'alcohol, la duresa de la síndrome d'abstinència o la mort de la germana petita, la tendresa envers el món, la calidesa i la humilitat fan que siguin sempre vitals i lluminosos, i que encomanin alegria i ganes de viure alhora que il·luminen les parts potser més fosques de l'ànima humana, sense judicis ni prejudicis i assumint-les com un aspecte inevitable de l'existència. Manual per a dones de fer feines és un d'aquells llibres que dóna eines al lector per entendre's millor a si mateix, i el món que l'envolta, i també la condició humana. Recomanem la lectura d'aquest llibre a totes les dones de totes les edats i cultures del món, i el receptem per prescripció mèdica a tots els homes de la terra com a lectura obligatòria per a la seva educació sentimental.
