Un llibre delicat, savi i vital sobre els vincles familiars, labsència i lescriptura. Una elegia fulgurant. Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador daquest llibre decideix escriure-la. Amb lombra del suïcidi que priva el dol, es pregunta: és possible trobar les paraules dun comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on samaga la veritat duna història.Però lescriptura falla, i lautor recorre a les biografies descriptors que es van suïcidar i a les seves darreres notes per reconstruir un adeu possible, temptatiu. Serà només amb una narració polifònica i coral que podrà tornar als racons oblidats de la pròpia vida, allà on la memòria es torna buit.Relíquia es transforma, aleshores, en una crònica familiar que conté una reflexió sobre larribada a lescriptura i el sentit de la creació; un text sobre la mort i labsència que condueix als moments més relluents de lamistat i lamor. Amb un estil contingut, sense revolts, Pol Guasch ha bastit un llibre delicat i vital: una elegia fulgurant.